Cap.5 Coneguent a nova gent.

Em vaig alçar ja el tercer dia del llit. Em vaig llavar les dents, em vaig vestir aquesta vegada en un pantaló i camisa de tirants i vaig desdejunar. Encara tenia intriga per saber qui era la sirena eixa i perquè huía de mi. Van tocar a la porta. Vaig deixar el desdejuni buit de tot rastre de llet en el llavaplats i vaig volar fins la porta i la vaig obrir. Se m'en va dibuixar en la cara una sonrisa al vore qui era. Era fada amb un gelat de dos boles. Me va encantar el vestit que duia. Li pegaba perfectament amb el seu cabell llarg i solt.

-Bon dia!!- Va exclamar agafant-me de la monyica i tancant la porta de ma casa de una portà.-Corre!!
-E-Espera... On anem? -Vaig preguntar batent les meues ales més ràpid per anar a la seua velocitat.
-A que conegues a tots els veins del barri. -Va frenar de sec i li va caure el les dos boles del gelat- No!! Espera'm ací.- Només dir això va agafar molta velocitat i va conseguir agafar el gelat al vol. En mig minut ja havia tornat.
-Com... Com ho has fet? -Vaig preguntar en la boca oberta.
-Tinc pràctica. Bé, doncs... ara anirem a sobrevolar la zona i coneixeràs a tots o a casi tots els veins. -Va tornar a agafar velocitat i vaig tindre que tornar a batre les meues ales per a alcançar-la.
-Espera'm!!  No pots anar un poc més lenta?
-Si... està bé... -Vam arribar a un bosc de fulla marró- Mira... veus ahí? -Va preguntar senyalant el cocodril en ulleres de l'altre dia i a Malpensat.- Ahi està Malpensat i el cocodril que et vas asustar l'altre dia es diu Filòsof... No li tens que tindre por... és bon amic.- Vam passar el bosc i vam arribar a un descampar enorme ple de flors.- Mira ara.- Va senyalar a una xica de la nostra edad muntada en un cavall enorme i un gnom que diua un micròfon...- Ella es diu Gaduna i ell es el Tío del Micròfon. Anem a saludar, vinga.

Vam baixar els calculables vint metres i Fada es va arrimar al cavall. Jo la vaig seguir.

-Bon dia Gaduna!!-Va exclamar Fada només va baixar la xiqueta. -Esta és Potatorta. És nova en el barri i... he pensar que estaria bé que coneguera als veïns. 

-Un plaer, Potatorta. Ara mateixa estava ensenyant al Tío del Micròfon a montar a cavall... vols provar?

-No gràcies... tinc por als cavalls... però gràcies de totes formes. 

-Bé, doncs ara que ja has conegut a Gaduna i al Tío del Micròfon, seguirem en la nostra ruta. Adéu xics!!

-Si, adéu!!

Ens vam tornar a elevar en el cel i vam arribar a una platja d'arena i amb una mar molt queta. Fada em va fer parar.

-Mira això...-Va dir susurrant- Eixos son els veïns malvats del Parc Salvatje. No t'arrimes... podrien disparar en les pistoles i matar-te... vés amb compte de no fer soroll. La xiqueta de la metralleta es diu Termineitora, el zombie es diu Zombie i la pistola es diu Pistola... -Va riure a causa dels noms. Vam passar la platja que després vaig comprendre que era un llac i vam arribar ara sí a la platja. Estava... La sirena!!! -Veus eixa sirena? És diu Melody i es la guardiana del Parc Salvatje. I... Veus eixe Pop? -Va senyalar a un pop blau que duia una... Bata de metge?- Ell es el metge del parc salvatje. És diu Pop-boig.-Vaig baixar a saludar-los però Fada em va retindre.- On vas?

-A... a saludar-los...

-No... Melody és molt tímida i no deixarà que t'arrimes a ella, ademés Pop-boig... Està boig!!!

-Està bé...

-Seguim. -Vam seguir volant i un colp prou gran ens va espentar- Però que...-Es va girar- Hola Policía-Pio!!

-Hola!!! Qui és esta senyoreta?- Va posar la mà i jo li la vaig donar.

-Jo sóc Potatorta. Sóc nova i... Fada me està presentant a tots els veïns. 

-Doncs aleshores... un plaer. Jo tinc que anar a detindre a tres pardals que han ocasionat un accident per culpa de un tros de pà...- Va eixir corrent.

-I ell és... -Vaig preguntar esperant una resposta.

-Policía-Pio. És el que controla el tràfic en el cel. I... ací acaba el viatge. Ja has conegut a tots els veïns.

- A tots?

-Crec que sí... no és una zona molt poblada... Ara baixarem a prendre alguna cosa...

-Però si t'acabes de fartar un gelat de dos boles!!

-Però... tic fam...

-I si... i si t'ensenye a patinar sobre l'aigua?- Vaig baixar al riu que hi havia i vaig patinar sobre la cristalina aigua.

-Hala... Qui t'ha ensenyat a tu?- Va preguntar admirant el meu control en l'aigua i notant que la meua cama no s'antortava al patinar.

-La... la meua germana. -Vaig mirar cap avall mentre eixia del riu.

-Puc conéixerla?

-Digam... digam que quan tinga ganes de parlar d'això seràs la primera en enterar-se, si?

-Què li va passar? Vinga conta'm... -Es va sentar i va deixar un lloc per a que em sentara jo.

-A ella? Res.- Vaig suspirar- A mi si...