Una...? Una...? Una SIRENA? Quèèèèèè? Creia que no existien. Em vaig arrimar a la platja on es trobava la sirena de cua blava i cabell marró que mirava amb la mirada trista un camp ple de flors, però per una deixadesa de xafar un pal es va endinsar de nou baix la mar.
-Espera!!! -Vaig extendre les meves mans quan de moment... Van fer uns polvs ataronjats i van agafar a la sirena inmovilitzant-la per complet i alçant-la per on jo volia. Tenia poders? JO tenia poders? Què fort! Aquest lloc, al que tots anomenen "Parc salvatje" hi han moltes coses sense decobrir... -No... no t'en vages...
-Solta'm!! Deixa'm estar!! Jo no t'he molestat... Solta'm per favor!!!!!! -Va cridar desesperadament la criatura.- O em soltes o...
Inmediatament, la vaig guiar fins la arena de la platja. Em vaig arrimar lentament a ella, la que no es podia moure, normal, era una sirena. Vaig tornar a fer un intent de moure-la més cap a dins, ja que estava molt prop de la mar i podia escapar fàcilment, però aquesta vegada els meus poders "ocults" no vàren funcionar.
-Sóc... sóc Potatorta. No vullc ferte res... -Vaig posar les meues mans darrere de la cintura- Et deixaré anarte'n si em dius qui eres...
-Jo? Ja!!-Va soltar una carcajada- No penses que vaig a confiar en tu després de llevarme de la mar. No t'importa...
-Bé, doncs... aleshores no tornaràs fins que m'ho digues. -Estava sent un poc dura? Sols m'interessava la seua identidat.
-Te creus molt llesta, veritat? Te creus que només puc ser una sirena?
-No, però... no fugisques... -Vaig córrer fins ella, però al paréixer, s'havia convertit en humana.
-Què faràs ara, eh fadeta??? -Només va dir això i va pegar a córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Normes:
-Prohibit insultar el blog.
-Si vas a posar algo que no siga bò, millor no comentes.
-Si t'agrada el blog... no dudes de ferte seguidor!!!
Els ex-alumnes d'alternativa.