Cap.6 Un record dolorós

-Voràs... els meus pares van morir cuant jo només tenia 5 anys i com que la meua germana és gemela meua... també tenia 5. Van morir  en un accident de cotxe... I bé... jo m'en vaig anar de casa per un gran problema en el meu novio i la meua germana... Tot va començar un bon dia de matí...

*Records*
-Potatorta!!! Desperta!!! Vinga, Danny te està esperant en el saló...

-Vaig despertar aceleradament i desorientada- Quèèèè???? Per què no m'has avisat?
-Acaba de vindre...-Va dir la meua germana menejant-me severament.
-D'acord, d'acord, dili que espere un poc... jo vaig a vestir-me... -Em vaig fregar els ulls dos vegades i em vaig vestir ràpidament per a després baixar les escales.

-Hola bonica... Com has dormit? -Va preguntar Danny abraçant-me. Sincerament, aquest xic era el més dolç i guapo que mai havia existit.
-Bé... Què fas ací tan matí?-Vaig preguntar desfent el abraç.
-Que em preguntava si... volies donar un passeig... eh?? -Va agafar la meua mà.
-Clar que si!!!-Vam eixir per la porta mentre em despedia de la meua germana.
-Un moment... tinc que dir-li una cosa a la teua germana... espera'm ací.

Danny va entrar a ma casa i va estar més de deu minuts... després d'esperar tant vaig entrar. No hi havia ningú al saló, així que vaig entrar a la cuina i...

-Que... que feu? -Vaig preguntar asustada.
-Potatorta jo... no!! espera!! No...-Va dir desesperat Danny al vore la meua reacció.
-Que estaves fent!! -Vaig cridar enfadada i descepcionada- Creia... creia... vaig ser una idiota. Una idiota de creure que tu... que tu i jo teniem algo. No... no vull tornar-te a vore.
-Potatorta!!! No...
-Com que no? Te deixe un moment en la meua germana i ja t'has olvidat de mi...-Em van caure llàgrimes. Però no eren llàgrimes de tristesa, eren de porquería, em sentia realment sola.

-I tu? I tu què?- No estava trist... estava enfadat... sense ninguna raó.
-I jo què? Ara vols tindre raó?
-Per què? Per què fas açò? Només era un abraç...
-Clar, un abraç. Un abraç quan jo he entrat, avore que feieu mentre estava fora. Danny... m'arrepentisc... m'arrepentisc d'haver estat en tu... ja estaves estrany desde fa més d'un mes... No... no te vull tornar a vore. Adéu Danny. -Vaig eixir volant en una maleta plena de coses que havia preparat... jo savia que açò passaria tard o prompte.

*Fi dels records*

-Igual... igual tenia ell raó i només era un abraç... -Va dir Fada mirant cap avall.
-Ja...-Vaig suspirar- Ja ho sé... em vaig precipitar, i vaig trencar el que em quedava de la meua familia. Em vaig posar celosa per un abraç... i ara no els tornaré a vore mai. -Vaig alçar jo el cap i vaig somriure- Però... però ara estic millor... Això ja ha passat. Tenim que viure cap avant i no cap arrere. No puc quedar-me aferrada als records...
-Tens... tens raó...-Es va alçar de colp i va somriure.- Mira qui està ací!!! -Va dir girant-se arrere i veient a tres trigèmins amb cada u una personalitat...
-Hola Fada!! -Varen cridar els tres a la vegada.
-Hola!!-Va respondre ella en una gran sonrisa- Mireu, aquesta es Potatorta.
-Hola. -Vaig dir alegrement a la vegada que saludava.

-Yo Chinito, tu sel una fada molt guapal. Un plael sel el teu nou amic. -Se em va escapar una riseta al vore les seues dificultats al parlar.
-Hola jo sóc...-Fada va interrompre.
-Mireu allò!!! Ràpit, correu, no podem permitir-ho!! -Va dir senyalant un...

Cap.5 Coneguent a nova gent.

Em vaig alçar ja el tercer dia del llit. Em vaig llavar les dents, em vaig vestir aquesta vegada en un pantaló i camisa de tirants i vaig desdejunar. Encara tenia intriga per saber qui era la sirena eixa i perquè huía de mi. Van tocar a la porta. Vaig deixar el desdejuni buit de tot rastre de llet en el llavaplats i vaig volar fins la porta i la vaig obrir. Se m'en va dibuixar en la cara una sonrisa al vore qui era. Era fada amb un gelat de dos boles. Me va encantar el vestit que duia. Li pegaba perfectament amb el seu cabell llarg i solt.

-Bon dia!!- Va exclamar agafant-me de la monyica i tancant la porta de ma casa de una portà.-Corre!!
-E-Espera... On anem? -Vaig preguntar batent les meues ales més ràpid per anar a la seua velocitat.
-A que conegues a tots els veins del barri. -Va frenar de sec i li va caure el les dos boles del gelat- No!! Espera'm ací.- Només dir això va agafar molta velocitat i va conseguir agafar el gelat al vol. En mig minut ja havia tornat.
-Com... Com ho has fet? -Vaig preguntar en la boca oberta.
-Tinc pràctica. Bé, doncs... ara anirem a sobrevolar la zona i coneixeràs a tots o a casi tots els veins. -Va tornar a agafar velocitat i vaig tindre que tornar a batre les meues ales per a alcançar-la.
-Espera'm!!  No pots anar un poc més lenta?
-Si... està bé... -Vam arribar a un bosc de fulla marró- Mira... veus ahí? -Va preguntar senyalant el cocodril en ulleres de l'altre dia i a Malpensat.- Ahi està Malpensat i el cocodril que et vas asustar l'altre dia es diu Filòsof... No li tens que tindre por... és bon amic.- Vam passar el bosc i vam arribar a un descampar enorme ple de flors.- Mira ara.- Va senyalar a una xica de la nostra edad muntada en un cavall enorme i un gnom que diua un micròfon...- Ella es diu Gaduna i ell es el Tío del Micròfon. Anem a saludar, vinga.

Vam baixar els calculables vint metres i Fada es va arrimar al cavall. Jo la vaig seguir.

-Bon dia Gaduna!!-Va exclamar Fada només va baixar la xiqueta. -Esta és Potatorta. És nova en el barri i... he pensar que estaria bé que coneguera als veïns. 

-Un plaer, Potatorta. Ara mateixa estava ensenyant al Tío del Micròfon a montar a cavall... vols provar?

-No gràcies... tinc por als cavalls... però gràcies de totes formes. 

-Bé, doncs ara que ja has conegut a Gaduna i al Tío del Micròfon, seguirem en la nostra ruta. Adéu xics!!

-Si, adéu!!

Ens vam tornar a elevar en el cel i vam arribar a una platja d'arena i amb una mar molt queta. Fada em va fer parar.

-Mira això...-Va dir susurrant- Eixos son els veïns malvats del Parc Salvatje. No t'arrimes... podrien disparar en les pistoles i matar-te... vés amb compte de no fer soroll. La xiqueta de la metralleta es diu Termineitora, el zombie es diu Zombie i la pistola es diu Pistola... -Va riure a causa dels noms. Vam passar la platja que després vaig comprendre que era un llac i vam arribar ara sí a la platja. Estava... La sirena!!! -Veus eixa sirena? És diu Melody i es la guardiana del Parc Salvatje. I... Veus eixe Pop? -Va senyalar a un pop blau que duia una... Bata de metge?- Ell es el metge del parc salvatje. És diu Pop-boig.-Vaig baixar a saludar-los però Fada em va retindre.- On vas?

-A... a saludar-los...

-No... Melody és molt tímida i no deixarà que t'arrimes a ella, ademés Pop-boig... Està boig!!!

-Està bé...

-Seguim. -Vam seguir volant i un colp prou gran ens va espentar- Però que...-Es va girar- Hola Policía-Pio!!

-Hola!!! Qui és esta senyoreta?- Va posar la mà i jo li la vaig donar.

-Jo sóc Potatorta. Sóc nova i... Fada me està presentant a tots els veïns. 

-Doncs aleshores... un plaer. Jo tinc que anar a detindre a tres pardals que han ocasionat un accident per culpa de un tros de pà...- Va eixir corrent.

-I ell és... -Vaig preguntar esperant una resposta.

-Policía-Pio. És el que controla el tràfic en el cel. I... ací acaba el viatge. Ja has conegut a tots els veïns.

- A tots?

-Crec que sí... no és una zona molt poblada... Ara baixarem a prendre alguna cosa...

-Però si t'acabes de fartar un gelat de dos boles!!

-Però... tic fam...

-I si... i si t'ensenye a patinar sobre l'aigua?- Vaig baixar al riu que hi havia i vaig patinar sobre la cristalina aigua.

-Hala... Qui t'ha ensenyat a tu?- Va preguntar admirant el meu control en l'aigua i notant que la meua cama no s'antortava al patinar.

-La... la meua germana. -Vaig mirar cap avall mentre eixia del riu.

-Puc conéixerla?

-Digam... digam que quan tinga ganes de parlar d'això seràs la primera en enterar-se, si?

-Què li va passar? Vinga conta'm... -Es va sentar i va deixar un lloc per a que em sentara jo.

-A ella? Res.- Vaig suspirar- A mi si...

Cap.4 Un nou amic

-Mecauen ***... -Vaig tancar els punys en molta força. Estava molt cabrejada.
-Eh, Potatorta... -Vaig sentir una veu d'un xiquet al meu costat. Em vaig girar per a vore'l de front a front. -Què fas?
-Què jo sàpiga no t'he dit el meu nom... -No volia que ara me vinguera el pesat del xiquet este a donar-me la llanda. -Deixam estar, tinc coses que fer.
-No... no... Te dius Potatorta? -Va preguntar tragan-se la risa- Només volia posar-te un apo...
-Calla't, si? Tots no tenim la sort de néixer perfectes. Si em disculpes... -Em vaig impulsar en els talons per volar i anar fins a la gran i més gran cascada d'aigua. Aquest lloc era més que inmens. Hi havien zones on abundava la neu, altres on hi havia passejos amb fulles de colors, altres era estiu, tardor, primavera, hivern... un lloc sense  rellotges.

Per sort, Malpensat, que ara ja no era malpensat, era... era un cregut... la meua cama estava torta, si... i? algun problema? Li havia fet jo alguna cosa per a que em tratara així? No... no lo ho havia fet. Malaint al imbècil de Malpensat, per fi vaig arribar a la gran caiguda de aigua. Estava en el meu plànol, i deien que era... que proporcionava màgia. Igual podria aprendre per a fer més coses, ara que tenia poders... Era enorme... mediria com uns 50m de alta i uns 5 de ampla. Només vaig tocar l'aigua cuan de moment...

-AAAAAA!!!!!!!!!!!!!!! AUXILI!!!- Vaig cridar desesperadament al vore que les meues ales estaven banyades i no podia volar. No hi havia ningú. Açò seria el fi de Potatorta...

...

 Em vaig despertar. Havia sigut un somni? No... les meues ales encara estaven banyades, i jo estava gitada en una gran pedra... algú m'havia salvat la vida. Qui seria? Vaig alçar la meua vista i encara no veia a ningú. I si... I si havia sigut la sirena? I si la sirena m'havia salvat? No tenia ni idea... vaig tornar a intentar volar, pero ni vaig arribar a elevar-me vint centímetres. Encara no, encara no podia. Vaig sentir dos suaus colpets en la meua esquena. Fada? Fada m'havia salvat la vida?

-Hola... estaves inconscient... ja estàs millor?

-Tu... Tu... Tu m'has...

-Eooo!! Per què parles talladament?

-Tu m'has sal-salvat la vida? Jo estava... estava caent per la gran cascada...

-Jo no. Ell si.-Va señalar a... Malpensat!! Malpensat m'havia salvat la vida? El xiquet subnormal que no li importen els demés? Em vaig arrimar a ell i em vaig sentar al seu costat.

-Ho-hola... Estàs millor? -Va preguntar passant-se la mà per la nuca. 

-Has... has sigut tu... després... després de odiate com a ningú...

-No t'anava a deixar morir...

Després de les seues paraules només vaig sonriure i de un moment a un altre vaig exclatar en un inmens llant de llàgrimes sense fi. 

-Per... ¿Per què plores?
-Grà-Gràcies... Ho sent molt... no havera tingut que tratart-te així... espere que em perdones... no sóc qui per a jusgar-te sense saber qui eres... -Vaig torcar les meues llàgrimes bruscament i vaig posar la meua mà davant d'ell- Començem de zero?
-Clar que sí. -Va agafar la meua mà i va fer un moviment indicant que seriem amics per primera vegada.

I bé... açò seria el començ d'una llarga amistat...

Cap.3 Un nou poder

Narra Potatorta:

Una...? Una...? Una SIRENA? Quèèèèèè? Creia que no existien. Em vaig arrimar a la platja on es trobava la sirena de cua blava i cabell marró que mirava amb la mirada trista un camp ple de flors, però per una deixadesa de xafar un pal es va endinsar de nou baix la mar.

-Espera!!! -Vaig extendre les meves mans quan de moment... Van fer uns polvs ataronjats i van agafar a la sirena inmovilitzant-la per complet i alçant-la per on jo volia. Tenia poders? JO tenia poders? Què fort! Aquest lloc, al que tots anomenen "Parc salvatje" hi han moltes coses sense decobrir... -No... no t'en vages...

-Solta'm!! Deixa'm estar!! Jo no t'he molestat... Solta'm per favor!!!!!! -Va cridar desesperadament la criatura.- O em soltes o...

Inmediatament, la vaig guiar fins la arena de la platja. Em vaig arrimar lentament a ella, la que no es podia moure, normal, era una sirena.  Vaig tornar a fer un intent de moure-la més cap a dins, ja que estava molt prop de la mar i podia escapar fàcilment, però aquesta vegada els meus poders "ocults" no vàren funcionar. 

-Sóc... sóc Potatorta. No vullc ferte res... -Vaig posar les meues mans darrere de la cintura- Et deixaré anarte'n si em dius qui eres...

-Jo? Ja!!-Va soltar una carcajada- No penses que vaig a confiar en tu després de llevarme de la mar. No t'importa...

-Bé, doncs... aleshores no tornaràs fins que m'ho digues. -Estava sent un poc dura? Sols m'interessava la seua identidat.

-Te creus molt llesta, veritat? Te creus que només puc ser una sirena?

-No, però... no fugisques... -Vaig córrer fins ella, però al paréixer, s'havia convertit en humana.

-Què faràs ara, eh fadeta??? -Només va dir això i va pegar a córrer.

Cap.2 Un nou veí

-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!! -Vaig cridar exaltada al vore una cara observant-me només despertar. -FORA D'ACÍ!!!-De l'esglai em vaig caure del llit baix.
-Es que...
-Es que res!! -Em vaig alçar rápidament per a agafar-lo de la camisa i traure-lo fora volant- Mai t'han ensenyat que no s'entra en la casa dels demés mentres dormen? I menys a casa de desconeguts!!! -Vaig tancar la porta de colp i el xiquet que li vaig calcular la meua edad, uns dotze anys, va tornar a replicar.- Queeeeeee??? -Vaig dir un poc farta i fregant-me els ulls encara mig dormida.
-Es que... -Va soltar una riseta- Volia conéixer a la nova veina.
-Ah, si? Què bé!! Ja las coneguda.-Vaig dir en sarcasme- Content?
-No... A mí em diuen Malpensat, i sóc un vell veí de la zona, visc ací desde que vaig nàixer. Tinc dotze anys, tinc el poder de malpensar de tot, -Va passar la seua mà per el cabell completament negre- també tinc el poder d'hipnotizar a la gent en els meus ulls... i... si necessites alguna cosa, m'ho dius, si?
-Que si, molt bé xiquet, la pròxima vegada que vullgues fer amics no vajes a molestar... -Els seus ulls feien una profunditat increíble. Segur que era cert allò de que podía hipnotizar.- Encara... -Em vaig arrepentir del que anava a dir. No anava a confiar en un desconegut. Només vaig accentir en el cap i vaig tancar la porta.

Pero que s'havia cregut el "Malpensat" eixe? Que podia entrar en casa dels demés mentre dormen sense permís? No, no podía fer-ho. Era denunciable. Vaig anar a per roba per canviar-me, per a poder eixir a volar un ratet.

Narra Malpensat:

Què geni... si només volia fer amics... Eixa fada de la pota torta... Ah, si? Doncs a partir d'ara li diria Potatorta, per la seua reacció. Tindría un segon nom molt divertit. Vaig caminar fins on estaven Filòsof i Fada, seguien jugant al amagatall... Al amagatall? No hi havia un altre joc? Només em vaig arrimar a descobrir per què jugaven sempre al mateix quan de moment...

Fí del capítul. Ja sé que és un poc curt, però volia deixar la intriga, jejeje. Fins la pròxima entrada!!!

Cap.1 Una nova vida

Narra Potatorta:
Estava en camí del nou lloc on anava a viure a partir d'ara. Duia ja les meues maletes en les mans mentres volava ràpid per a arribar a temps. Un nou lloc... no podía seguir vivint en la meua familia, tots m'odiaven després del succeit. Montanyes, arbres, boscos, selves, platjes, plans... era una combinació de tot allò... supose que per això es deia "Parc Salvatje". Vaig a arribar a un edifici, lúnic d'aquell lloc, tot lo altre eren cabanyes, coves i més. Sería l'ajuntament. Vaig entrar i la secretaria em va rebre prou bé.

-Hola... em diuen Potatorta-Vaig dir deixant les maletes al terra- Vinc a instalarme al Parc Salvatje.
-Bon dia señoreta Potatorta. La seva caseta ja està reservada. -Va traure un plànol de aquell lloc inmens- Mira-ho. Aquesta es ta casa.-Va señalar un puntet que apenes es veia.
-Moltes gràcies. Adéu.-Em vaig girar per a eixir d'aquell elegant lloc, però la secretaria em va fer tornar.
-Señoreta Potatorta... abans de res, vullc dir-li... aquest lloc no és com el poble que vosté vivia abans, no viuen tot fades. Podrà trobarse cualsevol humà, monstre, animal... així que no s'asuste. Vaja amb compte...
-Gràcies. Adéu.-Vaig agafar ara si les meues maletes i vaig sobrevolar la zona per trobar ma casa.

Un colp molt fort em va fer caure del cel i quedar inconcient. Poc després... vaig obrir els ulls i una fada com jo m'estava mirant fixament. Amb un... Cocodril en ulleres? Em vaig apartar molt ràpid d'allí però la fada em va agafar de la monyica impedint el meu escap.

-No... no tingues por. No volem ferte res, només... disculpar-nos.- Em va soltar lentament- Em dic Fada, i aquest es Filòsof. Estavem... estavem jugant  a l'amagatall i se me va ocurrir volar per amagar-me més ràpid, però... he xocat amb tu... ho senc molt.
-Si... segurament t'has asustat de mí, pero no sóc carnívor, sóc superdotat.-Va dir el cocodril mentre sonreia ensenyant la seva gran dentadura.
-Va... vale... -Vaig agafar les maletes ràpidament i vaig pegar a correr sense que m'alcançaren.

La veritat es que em donava molta por el cocodril eixe. La tal "Fada" es pareixia molt a Campanilla, la fada tan popular del meu poble. Per fi els vaig perdre de vista i vaig trobar ma casa. Era una gran carabassa tallada amb porta i finestres, però per sort era de plàstic. Vaig obrir la porta amb la clau que em va donar la secretaria i vaig vore la preciositat de casa que tenia. Encara que per fora fóra de plàstic, per dins era molt bonica. Tot era taronja a joc en la casa per fora. Em va encantar!! Vaig anar mirant les altres habitacions i totes eren taronja i precioses...

Després de observarles una a una, vaig decidir que dormiría en la dels xiquets. Era molt més alegre i creativa, perfecta per a mi. Vaig desempaquetar tota la meua roba i les coses necesàries per a viure, poc després, ja estava instal.lada.

Personatges

ENTRADA MÉS COMPLETA EN LA PESTANYA "PERSONATGES"



Potatorta:

És una fada que l'han creada en una pota torta.
Carácter: Creativa i un poc torpe.
Aspecte: Monyo curt verd, ales blaves i una pota per amunt.

Tío del Micròfon:

Es un tío que parlava per un micròfon en el subconcient dels superherois.

Carácter:  Callat i obedient. Es el millor amic de Gaduna.

Aspecte: Es baixet i gordet, duu sempre un micròfon i un gorro de mag i porta ulleres.

Malpensat:

És un xiquet normal i corrent però molt malpensat.

Carácter: Intel.ligent, amable i ajudós. És el millor amic de Potatorta.

Aspecte: Monyo negre i ulls blaus.

Fada:

És una fada que al no tindre nom, li vàren posar Fada.

Carácter: Amable, graciosa i poregosa.

Aspecte: Rubia, ulls blaus i ales blaves.

Filòsof:

És un cocodril superdotat de les matemàtiques.

Carácter: Intel.ligent i amigable, pero està viciat a les matemàtiques.

Aspecte: Pell verda, ulleres i ulls completament negres.

Termineitora:

És una xiqueta mal del cap que intenta matar a qui pilla pel carrer en la seua metralleta.
Carácter: Agresiva, cabuda i molt mala.
Aspecte: Monyo negre llis que s'ancorva cap als costats i sonrisa amenaçant.

Pistola:

És la ex-pistola de Termineitora i la seguiex en tots els seus plans malvats.
Carácter: Boba, gafe i sense cervell.
Aspecte: Pistola en ulls.

Zombie:

És un zombie que també segueix a Termineitora, encara que en el fons, té bon cor.
Carácter: Acceptable però perillós.
Aspecte: És molt paregut a Frankiestein, però se li cauen els membres del cos.

Pop-boig:

És un pop metge que opera a malalts.
Carácter: Intenta salvar vides, pero cambia a casi tots.
Aspecte: Amb huit potes i blau.

Policía-Pio:

És el Pollito Pío pero en polícia. Vigila el tràfic aeri.
Carácter: Adorable i raonable.
Aspecte: Pollito Pio en uniforme de policía.

Melody:

És una sirena que vigila el Parc Salvatje. Prompte es farà amiga de Potatorta.

Carácter: Timida, poregosa, seca però amable i participadora.

Aspecte: Té una cua llisa blava i monyo llarg marró, però també es pot transformar en humana.

Malpensat Junior:

És el fill de Malpensat i ??? (Encara no està decidit)

Carácter: És igual que son pare però en xicotet.

Aspecte: Igual que son pare.

Gaduna:

És la maga del Parc Salvatje. Prové de Marroc. Pot volar gràcies als seus poders, però no té ales.

Carácter: Amigable, bona persona i amant del cavalls. És la millor amiga del Tío del Micròfon.

Aspecte: Pell morena, ulls marrons i monyo ondulat.

Katy:
És la bessona de Potatorta.
Carácter: Amable, agraida i molt bona.
Aspecte: Igual que Potatorta però pelirroja.

Danny:
És el ex-novio de Potatorta.
Carácter: Molt bò i gens problemàtic.
Aspecte: Ros, ulls blaus i pell pàlida.

Trigèmins estranys:

Són trigèmins amb cada u una personalitat. Són: Chinito, Osea i Vallero.

Carácter: Raros i tontos.

Apectes: Es pareixen molt però són completament diferents.

Anirem posant imagens fetes per nosaltres amb plantilles. (Pot haver excepcions)

El lloc on transcurrirà tota la història, serà en el Parc Salvatje, on mai sabràs el que passarà...

(Clikar sobre les imagens per a vore-les millor)