Cap.12 Belleta, desesperada

Narra Potatorta:

Vaig lliberar a Melody. Estava engantxada en algunes algues que l'havien atrapat. Pareixia esglaiada, i mirava atentament el horitzó submarí. Vaig recórrer la seua mirada i vaig vore el que ella veia. Una... ¿Merda? Amb un vestit morat amb llunars estava fent focs artificials baix de l'aigua. ¿Eixistien merdes vivents en el Parc Salvatge? Doncs sí que era salvatge, sí...

-Què fas?-Li preguntà Melody a la merda. Vaig vore jo també que duia un xiquet agafat de la mà, amb un semblant impresionant amb aquell xiquet que em caia mal... Malpensat.- Està prohibir fer focs artificials baix de l'aigua, això suposa una gran explosió en la superfície terrestre.
-Ah, sí? No ho sabia. Jo només... em... Adéu!
-Ei, ei, on creus que vas?-Li preguntà de nou Melody agafant-la del braç. Vaig vore com la mà de la sirena es feia marró degut a la porquería que duia ixa merda tan pudorosa.- Vaig a informar a Policía Pio d'açò!
-No, no, per favor. Jo només busque un lloc on puga estar tranquila amb el meu xiquet...
-Qui és eixe xiquet?-vam dir Melody i jo a la vegada-
-Doncs vos el presente:es el menut que tinc al meu costat. Es diu Peret.
-I, perquè em sona tant?-vaig dir jo-No canvies de tema!Qui eres?Dismeu si no vols que cride a Pio!!
-Doncs mira, fadeta...
-Ehh a vore que li dius a la meva amiga-va dir Melody-
Després d'aquell insult vaig cridar a Pio...

-Val, tranki ehh, mira sóc BELLETA, una merda normal.
-Qui?
-Belleta!! Belleta Merdeta?

Aleshores, tan oportú com smpre, alla al fons es veié un avió amb sirena: era el policia pio!!!!!
Belleta, com va vore que no podia fer res, es va quedar allí, amb Melody agafant-la de la mà.

-Que passa senyoreta Potatorta? Agent Pio al seu servei-digué-

-Doncs senyor mire que aquesta merda...

1) Ha infringit la 356 regla sobre la Consitució Marítima del Parc Salvatge: Ha encés focs d'artifici baix l'aigua i, ha provocat una gran explosió.

2) Ha insultat a tota la meva espècie: M'ha dit Fadeta...

3) Esta intentant fugir no se per qué vol endur-se el xiquet.

-Tot això és molt greu senyoreta. Tindrà que acompanyar-me juntament amb el xiquet a comisaria per a que la tanque en la presó.-Finalment digué l'agent-

-Però senyor...-intentà defensar-se Belleta-

-Ni senyor ni c------. Tindran vostés que pujar a l'avió.

-Si senyor,- va concluir Belleta-

L'avió s'enlairà i Melody i jo...

ZOMBIE

Hola jo ser Zombie. Yo sols voler comunicar vosatros que jo voler pau en món i fer amics com tu (per a després fer ejércit de persones amb cerbells menjats per mi per a dominar mon i ser jefe de Termineitora y seus secuaços que sempre manar de mi. Jajajajajaja jo ser jefe moooon). ¿¿¿¿¿Aixó ho he dit en alt????? No, no crec. Bueno, adeu gent de meu món.

      FIRMAT:

                         Zombie

                                                  

Cap.11 En busca de la fada de la pota torta

Narra Malpensat:

Després d'estar tot el santíssim matí a casa i no haver pogut eixir a comprar el pa i intentant contactar amb Belleta Merdeta per a vore quan m'ha de dur a Malpensat Jr. perquè sinó aquella bruixa no me'l durà per pròpia voluntat, vaig decidir anar a fer una passetjadeta pel parc.
Em vaig vestir amb una roba adequada per a un dissabte per la vesprada i vaig eixir.

El primer de tot, només eixir vaig anar a la gelateria "Gelats sense enverinar".El primer que vaig fer va ser comprovar si era veritat el que deia el títol. Quan vaig saber que si, vaig agafar una llet merengada XXXXXXXXXXXL  i la paguí.

Per a no anar sol,  com un idiota, vaig anar a buscar companyia. Com Potatorta no estava a casa, vaig suposar que ella i Fada se'n anaren de passeig.
Però no era així perquè aleshores, vaig veure a Fada que venia corre-quita cap a mi:

-Hola Malpensat, has vist a Potatorta???- no em va donar temps ni a saludar-la-
-Ehh,tranki Fada, hola.
-Uii , perdó Malpensat pero ja saps com em pose...
-Bueno, ja està.No , no he vist a Potatrorta, vinc de sa casa i , com no estava havia  suposat que devia estar amb tu.
-Doncs , no se on està. Bueno ja apareixera.
-Vols vindre a passejar amb mi ?- vaig dir-
-OK, anem.

Mentre anavem passejant i parlant d'altres temes , jo el "Adivino Maplensat" sabia que els dos teniem al cap la mateixa pregunta. "On estarà la fadeta dels ________?"

Allà cap a les set, varem trobar a Filòsof. Vam agafar-lo per banda i vam començar a xarrar amb ell. De seguida, ell s'incorporà a la xarreta. Un rato després, Fada va traure el temeta i li va pregunrtar al cocodril si havia vist a Potatorta. Ell  digué:

-És aquella fada amb monyo verd i una pota torta, no????
-Doncs, jo no l'he vist pero Xinito m'ha dit que els seus germans (Osea i Vallero) l'han vist.

-Doncsanem al barri Trigermanis o com se diga a interrogar-los- digué Fada,tant sutil com sempre-

Ens en anarem a aquell barri on vivien els trigènims i la seua família.

Anarem a un carrer on hi havia tres cases:  una estil xinés, una estil modern i una estil antic. Estaven comunicades i en un cartell ficava: Propietat de CHINITO, OSEA Y VALLERO.

Varem tocar al timbre i quasi alhora eixiren dient : konichiguá, oisea tio k pasa? i oii xia ki me molesta??

Els vam preguntar. Contestà chinito:

-Yo no sabel nada de el fada de polta tolta pelo els meus yelmans clec k sil.
-Osea tio, tengo k hacerme la manicura i no puedo contestar.
-Oii xia, si ixa, ixa hada estava caminant fara dos hores o mes per ixe lago qe ni a propet dels malos.

Digueren...

Fada es posa les mans al cap:

- Ahi és on viu Melody!!!
-Sil y ke pasal sil se podel sabel???-digué Chinito-
-Això Fada, que passa que es poses les mans al cap?
-Que Melody i ella no es duen molt be i  li vaig dir que no s'acostara.-Fada-
- i , xiiia,ademés els malvats ixos pioden secuestrala!!!!Oiii xia, quin desastre xia!!- digué Vallero-
-Posem-nos en camí.Crida a Gaduna per a que ella vaja davant amb el seu cavall.-digui-

-Osea tio, yo me quedo.-
-no yelma, yu venil conmigo y con todos-
-¿Y mi manicura y pedicura diarias?-
-No pasal nada , tu te la hacel deslpuels-
-Jolín...-

Fada cridà a Gaduna i quan arriuba tots ens posarem en camí. Procurarem anar pel lloc més ràpid però sempre allunats dels malvats.

Quan estavem arribant al llac, vam sentir una explosió, ens apressurarem quuan en el llac...

Cap.10 En busca de la perla verda

Després de reflexionar un poc el que havia estat passant fins ara, vaig decidir escabullir-me dins de l'aigua. Abans de res, vaig agafar aire per si no podia respirar, però no em va fer falta, podia respirar perfectament. Era prou difícil menejar-se en ixa gran falda, però vaig nadar i nadar fins que vaig arribar al menys, 40 metres de profunditat. La mar hi era blava oscura, no s'hi podia diferenciar molta cosa. S'estava fent de nit.
De sobte, unes sirenes que duien el mateix vestit que jo, em van agafar de les monyiques i em van arrastrar fins al que pareixia ser un castell submarí. Qui eren elles per a fer-me això?

-Eh, eh!! Què feu?-Vaig preguntar alterada.
-Encara que t'escapes, princesa Iris, no podràs saltar-te la teua festa d'aniversari.-Era cosa meua o... M'havien dit "Princesa Iris"?
-Q-Que festa d'aniversari? Què dieu? Em diuen Potatorta, i no sóc ninguna princesa!!
-Clar, clar... aleshores per què vas en una falda de la ceremònia i una perla idèntica, per no dir la mateixa, a la anfitriona?-Va preguntar una de les sirenes.
-No ho sé, m'he transformat...-No podia demostrar res.
-Ja, clar, Iris, ja hi ha prou de bobades. I per què t'has tintat el cabell de color verd? Una princesa deu tindre'l ros, com el duies tú fa apenes unes hores.
-És que jo sóc Potatorta! Sóc una fada i el meu cabell es verd natural!
-No existeix el verd natural, bonica.-Va suspirar- D'acord, deixa les ximpleries per una altra ocasió. Ara cap a dins. -Em van espentar dins del castell en una porta xicoteta que hi havia fora. Era una habitació enorme.

Vaig buscar alguna finestra, però no hi havien.
...
-Per fi he eixit!!-Vaig exclamar quan ja estava fora. -M'ha costat, però ha valgut la pena.

Vaig eixir ràpidament però també silenciosament del castell, i en menys de cinc minuts, hi establia en l'horitzó. Encara tena que trobar a Melody. Vaig estar mirant cap a totes les parts, fins que allà lluny en un extrem de la mar, estava gitada Melody. Estaria dormint? Mira que era vaga... però no. Estava nugada en moltes cordes i al costat tenia una espècie de caragol de mar. Tota asustada vaig intentar llevar-li les cordes, però era inútil.
Per fi va obrir els ulls, i la vaig vore. En un moviment fluixet es va deslligar les cordes i jo em vaig quedar completament asombrada.

-Com ho has fet?-Vaig preguntar.
-Sé algunes coses... que millor no t'ensenye. I... ¿Què fas vestida així?
-N-No ho sé... M'he transformat...
-Oh, oh...-Va negar amb el cap.- Crec que la princesa de les sirenes ha agafat la teua perla, Potatorta.
-I què significa això?
-Que estàs en perill. Les dames d'honor de la ceremònia que té pendent la princesa Iris aniràn a per tú, pensant que eres la que cumplix els anys. I hui no és el teu aniversari, veritat?
-Veritat.
-Doncs ara hi ha que trobar a la princesa. No deu estar molt lluny.
-D'acord, anem.

I ahí em vaig donar cónter de que amb aquesta cua de princesa es nadava més ràpid. Inclús estava guanyant a Melody! Era simplement, increíble.

I allà al fons, en un rincó on mai haguérem buscat... es trobava la princesa submarina del Parc Salvatge.

Cap.9 Per fi, Potatorta descobreix l'identitat de Melody

Desesperada... no la trovaba de cap forma. Vaig vore un racó entre una pedra enorme i una altra que juntes formaven una "u". Vaig... Seure? No sé com dir-ho, les sirenes... podien seure? Bueno, que vaig "seure" entre eixes dos roques i... La meua cua començà a brillar!!! Vaig sentir un sentiment de asfixia, desesperació, agonia... era horrible. Vaig notar dues fortes punxades al cor, quan de moment... No podia respirar baix de l'aigua!! I pujar seria impossible, estava a més de 100 metres de profunditat. Vaig notar com algú m'agafava de la mà i em pujava ràpidament a la superfície. La meua cua seguia brillant i... em vaig quedar inconcient.
...
Vaig despertar. Seguia sent sirena... però estava en una illeta al mig del res. No vaig ni obrir els ulls, però vaig saber que seguia sent sirena gràcies al meu cabell llarg. Vaig sentir uns gemecs que provenien de molt prop. No vaig obrir els ulls fins que vaig identificar la veu.

-No pot ser... He matat a la fadeta!!-Gemecava desesperada Melody. La vaig mirar i li vaig dedicar una sonrisa.

-Per fi veig algo de sentiment en tú... Per què plores? -Li vaig preguntar deixant reposar el meu pes en els braços.
-N-No plore. -Va dir talladament.
-Vinga ja, Melody, ja estarà bé de eixes tonteries. -Encara que jo només tinguera 12 anys, sempre havia sigut molt llesta.- Ara... ens presentarem adecuadament i em diràs com tornar a ser fada.
-D'acord.-Va suspirar. No podia ser... La sirena "not'arrimesamiperquèsócunabordequetecagues" havia cedit a dir-me qui era?
-Jo em dic Potatorta, tinc dotze anys, sóc nova en el barri, sóc una fada, el meu color preferit és el verd, el meu millor... el meu millor amic es diu Malpensat, odie les mentires... Tens prou?
-Si... Jo em dic Melody, tinc catorze anys...
-Catorze quèèèèèèèèèèè??? -Vaig preguntar extranyada- Creia que eres més jove.
-Doncs no ho sóc. El meu color preferit és el blau, -Va seguir en la descripció- n-no tinc pares... sóc una sirena, tinc la perla blava...
-La perla bava? Què és això?
-Ara t'ho tinc que explicar??-Va preguntar bufant.
-Si, per favor.

-Avore... Totes les sirenes tenen una perla. Lés perles van enganxades al coll en una espècie de collar. Si la perds... pots acabar morta baix de l'aigua. És l'instrument que ens dóna vida per a respirar ahí baix. Tu tens la perla verda. Com ho habràs comprovat, no la tens penjada al coll, per això t'ofegaves allí baix. -Vaig tocar el meu coll. Tenia raó.- Si li dius a un humà o a qualsevol tipus de xic que el vols... et converteixes en pompetes i mors... Açò de viure nadant és complicat.

-I jo...

-Si. Tu ara també et pots transformar en sirena quan vullgues, però... no podràs confessar-li a ningú que t'agrada...

-Però seràs imbècil!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!-Vaig cridar enfadada.

-Tranquila, tranquila. Si descobreixen que eres una sirena sense dir-lis res, podràs confessar-ho, i si et diuen que ells et volen, també. 

-I sense la meua perla... Què faig?

-Esperar. Vaig a baixar per baix de l'aigua i la buscaré. Per res del món et tires a la mar, la teua cua pesa molt, podries ofegarte. Ara descansa ací un poquet.

-Però...-No em va deixar acabar. Es va llançar a l'aigua com un peix.

Vaig sentir com una transformació... La meua cua... Era rosa!! I es va crear com una falda rosa també alrededor... preferia el verd. Quan regresara Melody... li ho diria... però... Tenia una perla rosa al meu coll!! Què faria ara?

Vaig arribar a una conclusió. Tindria que anar a buscar-la.

Cap. 8 Potatorta es converteix en sirena

Narra Potatorta:
Tenia que descobrir qui era aquella sirena i per què fugia de mi. Si, era veritat que estava en casa, però gràcies a les meues ales, no vaig tardar molt en lacalitzar-la en la mateixa roca on s'establia anteriorment. Vaig baixar silenciosament per a intentar caçar-la de nou, però, va girar el cap i em va veure. "Merda!!" Vaig pensar al vore la cara de la sirena espantada i a la vegada enfadada.

-H-Hola... Pots...?
-Te tinc dit que no em molestes!! Arà voràs, fadeta tonta...-Va fer una bola de... Magia? En les seues mans, i me la va llançar a tota velocitat.

Vaig caure de cap dins de la mar. Les meues ales... No hi estaven!! Vaig mirar cap avall i... Era una sirena!! No!! Com podia ser? Ara no podria eixir de la superfície...

Em va eixir una cua verda llarguísima, el cabell em va créixer casi el triple, i duia un collar d'una conxa en una perla dins. Podia respirar baix de l'aigua i tot es va fer divertit. Tal volta, el cástic de la sirena, no fóra tan mal, tal volta,  podria transformarme en fada quan vullguera. Vaig estar hores i hores buscant a eixa sirena de la cua blava... Crec que Fada em va dir que es deia Melody. Si, Melody, es deia. No la vaig trobar... Ja cansada, vaig vore un xicotet forat en la superficie on hi havia terra. No vaig dudar i en menys de deu segons, ja hi era dalt.

-Què? Ja t'has cansat fadeta?-Vaig sentir una veu i de seguida vaig girar el cap. Era Melody.-No és tan fàcil viure ací baix, veritat? -Pero mira que era idiota la tía.
-Com puc tornar a transformarme en fada?
-No t'ho vaig a dir.-Va dir tan segura.
-Quèèèèèèèèèè????-Vaig preguntar molt enfadada.
-Encara que... podria dir-teu si em pilles.
-Per favor, Melody, que no téns pinta de tindre cinc anys.
-Com sas que em dic...?
-M'ho ha dit Fada.-Vaig completar interrumpint-la.
-Bé, doncs... si vols transformar-te...-Va pegar a nadar sense fi. Jo la vaig seguir.

Vaig nadar i nadar, seguint-la, però... la vaig perdre de vista. Com tornaria a ser fada? Com tornaria a viure a terra firme? Com tornaria a... viure en ma casa?

Cap.7 Malpensat ha tingut família

Que vam vore... doncs vam vore un bonic animalet agafat a un arbre gegantí.
Tots ens vam despedir i se'n vam anar.

Narra Malpensat:
Van tocar a la porta de ma casa. Era Fada que em contava el que li havia dit Potatorta. (Per cert,i no ho digau a ningú, començava a agradar-me aquella Potatorta). Jo li vaig dir:
-Doncs a mi també em va passar una cosa semblant.
I Fada que a partir d'ara podem dir-li la "cotilla" va voler furgar més en la ferida i em va preguntar que va passar. Jo li ho vaig tindre que explicar...

*Records de Malpensat*
Jo tenia 25 anys de malpensat quan vaig descobrir aquella merdeta...tan guapa,carinyosa...i de seguida em vaig enamorar d'ella. Promte ens casarem. Jo i ella, que es deia Belleta, vam tindre un fill... Maplpensat Jr.

Dit açó em vaig posar a plorar. Fada em va preguntar que passava després. Jo li ho vaig contar.

-Quan el meu fill  tenia 5 anys de malpensat Belleta i jo vam decidir separar-nos. Vam acordar que ens tornariem a Malpensat Jr cada 1500anys de Parc Salvatge... i ella sense el meu permís se'l va endur.

*Fi dels records*

-Però Malpensat... ara no és quan te toca estar amb el teu fill?
-No sé... però si no calcule mal... Belleta me l'hauria que dur... en cent anys!!!!!!!!!Ara mateix!!!!!!!!!