Tenia que descobrir qui era aquella sirena i per què fugia de mi. Si, era veritat que estava en casa, però gràcies a les meues ales, no vaig tardar molt en lacalitzar-la en la mateixa roca on s'establia anteriorment. Vaig baixar silenciosament per a intentar caçar-la de nou, però, va girar el cap i em va veure. "Merda!!" Vaig pensar al vore la cara de la sirena espantada i a la vegada enfadada.
-H-Hola... Pots...?
-Te tinc dit que no em molestes!! Arà voràs, fadeta tonta...-Va fer una bola de... Magia? En les seues mans, i me la va llançar a tota velocitat.
Vaig caure de cap dins de la mar. Les meues ales... No hi estaven!! Vaig mirar cap avall i... Era una sirena!! No!! Com podia ser? Ara no podria eixir de la superfície...
Em va eixir una cua verda llarguísima, el cabell em va créixer casi el triple, i duia un collar d'una conxa en una perla dins. Podia respirar baix de l'aigua i tot es va fer divertit. Tal volta, el cástic de la sirena, no fóra tan mal, tal volta, podria transformarme en fada quan vullguera. Vaig estar hores i hores buscant a eixa sirena de la cua blava... Crec que Fada em va dir que es deia Melody. Si, Melody, es deia. No la vaig trobar... Ja cansada, vaig vore un xicotet forat en la superficie on hi havia terra. No vaig dudar i en menys de deu segons, ja hi era dalt.
-Què? Ja t'has cansat fadeta?-Vaig sentir una veu i de seguida vaig girar el cap. Era Melody.-No és tan fàcil viure ací baix, veritat? -Pero mira que era idiota la tía.
-Com puc tornar a transformarme en fada?
-No t'ho vaig a dir.-Va dir tan segura.
-Quèèèèèèèèèè????-Vaig preguntar molt enfadada.
-Encara que... podria dir-teu si em pilles.
-Per favor, Melody, que no téns pinta de tindre cinc anys.
-Com sas que em dic...?
-M'ho ha dit Fada.-Vaig completar interrumpint-la.
-Bé, doncs... si vols transformar-te...-Va pegar a nadar sense fi. Jo la vaig seguir.
Vaig nadar i nadar, seguint-la, però... la vaig perdre de vista. Com tornaria a ser fada? Com tornaria a viure a terra firme? Com tornaria a... viure en ma casa?
