Estava en camí del nou lloc on anava a viure a partir d'ara. Duia ja les meues maletes en les mans mentres volava ràpid per a arribar a temps. Un nou lloc... no podía seguir vivint en la meua familia, tots m'odiaven després del succeit. Montanyes, arbres, boscos, selves, platjes, plans... era una combinació de tot allò... supose que per això es deia "Parc Salvatje". Vaig a arribar a un edifici, lúnic d'aquell lloc, tot lo altre eren cabanyes, coves i més. Sería l'ajuntament. Vaig entrar i la secretaria em va rebre prou bé.
-Hola... em diuen Potatorta-Vaig dir deixant les maletes al terra- Vinc a instalarme al Parc Salvatje.
-Bon dia señoreta Potatorta. La seva caseta ja està reservada. -Va traure un plànol de aquell lloc inmens- Mira-ho. Aquesta es ta casa.-Va señalar un puntet que apenes es veia.
-Moltes gràcies. Adéu.-Em vaig girar per a eixir d'aquell elegant lloc, però la secretaria em va fer tornar.
-Señoreta Potatorta... abans de res, vullc dir-li... aquest lloc no és com el poble que vosté vivia abans, no viuen tot fades. Podrà trobarse cualsevol humà, monstre, animal... així que no s'asuste. Vaja amb compte...
-Gràcies. Adéu.-Vaig agafar ara si les meues maletes i vaig sobrevolar la zona per trobar ma casa.
Un colp molt fort em va fer caure del cel i quedar inconcient. Poc després... vaig obrir els ulls i una fada com jo m'estava mirant fixament. Amb un... Cocodril en ulleres? Em vaig apartar molt ràpid d'allí però la fada em va agafar de la monyica impedint el meu escap.
-No... no tingues por. No volem ferte res, només... disculpar-nos.- Em va soltar lentament- Em dic Fada, i aquest es Filòsof. Estavem... estavem jugant a l'amagatall i se me va ocurrir volar per amagar-me més ràpid, però... he xocat amb tu... ho senc molt.
-Si... segurament t'has asustat de mí, pero no sóc carnívor, sóc superdotat.-Va dir el cocodril mentre sonreia ensenyant la seva gran dentadura.
-Va... vale... -Vaig agafar les maletes ràpidament i vaig pegar a correr sense que m'alcançaren.
La veritat es que em donava molta por el cocodril eixe. La tal "Fada" es pareixia molt a Campanilla, la fada tan popular del meu poble. Per fi els vaig perdre de vista i vaig trobar ma casa. Era una gran carabassa tallada amb porta i finestres, però per sort era de plàstic. Vaig obrir la porta amb la clau que em va donar la secretaria i vaig vore la preciositat de casa que tenia. Encara que per fora fóra de plàstic, per dins era molt bonica. Tot era taronja a joc en la casa per fora. Em va encantar!! Vaig anar mirant les altres habitacions i totes eren taronja i precioses...
Després de observarles una a una, vaig decidir que dormiría en la dels xiquets. Era molt més alegre i creativa, perfecta per a mi. Vaig desempaquetar tota la meua roba i les coses necesàries per a viure, poc després, ja estava instal.lada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Normes:
-Prohibit insultar el blog.
-Si vas a posar algo que no siga bò, millor no comentes.
-Si t'agrada el blog... no dudes de ferte seguidor!!!
Els ex-alumnes d'alternativa.